Hi ha projectes que ens agraden. D’altres que ens fan il·lusió. I després hi ha aquells que, quan arriben a La Guerrilla, ens toquen alguna cosa per dins.
La campanya de prevenció del suïcidi de la Diputació de Barcelona ha estat un d’aquests projectes.
Perquè hi ha temes dels quals encara costa parlar. I el suïcidi n’és un. Potser per por, perquè no sempre se sap què dir o perquè encara existeix la creença que és millor no parlar-ne. Però precisament aquest silenci és una de les coses que cal començar a trencar.
El suïcidi és una realitat que, d’una manera o altra, pot tocar de prop qualsevol persona. Cada any provoca milers de morts a tot l’Estat. I darrere de cada xifra hi ha una persona, una història, una família, un entorn. Hi ha patiment, sovint invisible, i moltes persones que necessiten ajuda.
Per això, quan la Diputació de Barcelona ens va proposar participar en aquesta campanya, vam sentir que teníem al davant un projecte especialment important.
Una oportunitat per contribuir, des del nostre petit àmbit, a trencar el silenci, combatre l’estigma i donar a conèixer els recursos d’ajuda i acompanyament.
Com parlar d’allò que costa tant explicar?
Aquest era el nostre gran repte.
Volíem fer una peça que arribés, que emocionés i que animés a demanar ajuda. Però, sobretot, volíem tractar el tema amb la sensibilitat i el respecte que mereix, sense convertir el patiment en un recurs publicitari.
I volíem transmetre una cosa molt concreta: què trobarà una persona quan decideixi fer aquell pas tan difícil que pot ser agafar el telèfon i demanar ajuda?
La resposta ens va portar a una idea molt senzilla: recrear una conversa telefònica.
Però mostrant-ne només una banda.
A l’espot seguim la mirada, els gestos i les paraules d’una voluntària mentre atén una trucada. No sentim la persona que hi ha a l’altra banda. Només sentim la veu de qui escolta.
Una veu que transmet calma, interès i calidesa. Que dona espai. Que no jutja. Que acompanya.
I que, sobretot, sap escoltar.
La Milca. I el valor extraordinari d’escoltar.
Una de les coses més boniques que ens ha regalat aquest projecte ha estat conèixer la Milca, la protagonista de l’espot.
La Milca no és una actriu. És una voluntària real, amb anys d’experiència en prevenció del suïcidi i suport emocional. Una d’aquelles persones que dediquen una part important del seu temps a ajudar els altres.
Però, sobretot, a escoltar-los.
I això, en un món on sembla que sempre tenim pressa i on sovint costa mirar més enllà de nosaltres mateixos, té un valor immens.
Escoltar de veritat. Sense interrompre. Sense jutjar. Sense voler trobar una solució immediata a tot.
Donar temps.
Temps per trobar les paraules. Per ordenar els pensaments. Per expressar allò que costa tant treure de dins. Per posar nom a un dolor que, de vegades, ni tan sols sabem explicar.
I fer-ho des de la proximitat, el respecte i una calidesa que acull.
Aquesta era l’essència que volíem transmetre amb l’espot. I tenir la Milca davant de la càmera ens va ajudar a donar-li tota l’autenticitat que buscàvem.
Però compartir estones amb la Milca darrere de la càmera va ser tota una lliçó de vida. Les converses entre escena i escena ens van donar l’oportunitat d’aprendre d’una persona extraordinària. De la seva generositat, de la seva humanitat i de la seva manera d’entendre l’ajuda als altres.
Gràcies, Milca!
Un fil del qual començar a tirar
Hi ha moments en què tot pesa massa. En què els pensaments s’emboliquen, les emocions es fan difícils de gestionar i sembla impossible trobar per on començar.
I a vegades, el primer pas és poder-ne parlar.
Trobar algú que t’escolti. Que respecti el teu ritme. Que t’ajudi a posar paraules al que estàs vivint i a trobar un primer fil del qual començar a tirar.
Perquè no es tracta de prometre solucions fàcils a situacions que no ho són. Es tracta de recordar que hi ha persones disposades a escoltar, a acompanyar i a ajudar a buscar el suport necessari.
I que no sempre hem de tirar d’aquests fils sense ajuda.
Una campanya per trencar el silenci
La peça forma part de les accions impulsades per la Diputació de Barcelona amb motiu del Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, com a part del seu Pla estratègic de Salut Mental.
Una campanya que vol contribuir a fer més visible una realitat encara envoltada de prejudicis i silencis, i donar a conèixer els recursos d’atenció disponibles per a les persones amb pensaments de suïcidi, per a qui ha perdut algú i per a les persones del seu entorn.
L’espot, juntament amb les seves adaptacions per a xarxes socials, vol ser també una invitació a parlar. A obrir converses que sovint evitem. A entendre que demanar ajuda és possible i que hi ha persones preparades per escoltar.
Perquè parlar del suïcidi, prevenir-lo i acompanyar el patiment pot salvar vides.
Hi ha projectes que ens recorden per què ens agrada tant dedicar-nos a la comunicació.
Aquest, sens dubte, n’és un.
Mira el vídeo de la campanya aquí.
—
Parla. T’escoltem.
Telèfon de Prevenció del Suïcidi: 900 925 555
061 Salut Respon
Obro Feel, xat de suport emocional per a joves: 680 354 155